Jo d'aquí a deu anys

(Aquest va ser un text que ens van posar fa un temps a classe, i que fins avui no havia pensat en penjar-lo. Espero que us agradi!)

“Difícil de prever el futuro es...”
Mestre Yoda
La Guerra de les galàxies

Com que la meva bola màgica està espatllada i no la puc arreglar, hauré de fer la predicció jo mateix amb els meus poders “psíquics”, que encara que no són gaire exactes, són millor que res. Tanco els ulls i intento projectar la meva forma al futur, d'aquí a exactament deu anys.
Em concentro i...

Obro els ulls. Estic a casa meva, al que sembla ser el menjador, però molts dels mobles estan canviats. Veig els meus pares llegint al sofà, i estan més envellits. Com que no em poden veure, recorro la casa en busca de mi mateix.

Trobo el meu jo de vint-i-quatre anys a la meva habitació, tota canviada també. Estic al meu escriptori, tot envoltat de llibres i enciclopèdies, escrivint quelcom. M'acosto més per veure el que escric. Pel que puc deduir, estic subrallant les frases més importants d'un llibre, que no sé de què deu ser.

Tot just acabo de fer-me aquesta pregunta, que el meu jo gira el cap lentament cap a mi i em diu:
-Ja era hora que vinguessis.
Em quedo sorprès. En principi no m'hauria de veure ningú, ni tan sols jo mateix!
-Tranquil -em diu el meu altre jo- la teva projecció no falla pas, ja que no et veig ni et sento. Només recordo que fa deu anys vaig estar aquí mateix, i sé el que penses.
Em vaig treure un bon pes de sobre.

Tinc moltes preguntes per fer, però llàstima que no em puc sentir.
-Ja sé quines preguntes tens per fer-me -diu el meu jo- me'n recordo perfectament. Si no m'equivoco portes un mocador a la butxaca i un llapis a l'altra, de manera que vés apuntant les preguntes que em vols fer, així quan tinguis vint-i-quatre anys et podràs respondre a tu mateix.
Si he de dir la veritat, em quedo al·lucinat.

Començo a apuntar.
-Mmmm... la primera pregunta que tinc és: acabaré els estudis d'ESO sense problemes?
El meu jo de vint-i-quatre anys obre el calaix de l'escriptori i es treu el mateix mocador que tinc a les mans, però d'un color groguenc i envellit.
-Ah, dius si he acabat l'ESO sense problemes? Sí, em va anar prou bé.
Somric. Ja m'he tret un pes de sobre. Com a mínim puc estar tranquil que acabaré
la Secundària Obligatòria sense massa problemes. Ostres, no sé si se'n recordarà de les preguntes de l'examen que tinc la setmana que ve...
-No, no arribo pas a tant! -em diu.
Llàstima!

La segona pregunta:
-Faig Batxillerat numèric o de lletres?
-Bé, dubtes una miqueta de no res, però el final et decantes pel numèric, i ara estàs suant a la Universitat.
Que bé! No solament acabo el Batxillerat, sinó que entro a la Universitat!

Tercera pregunta:
-Què estudio a la universitat?
-Ara estàs fent enginyeria. Això que estic fent ara és un resum per a l'examen que tinc d'aquí a poc. Ja et dic jo que suaràs molt!
Coi, quin futur que m'espera. M'agrada perquè em dono molts ànims a mi mateix... sobretot si m'he d'empassar aquest llibre de damunt la taula, que corro el perill de morir d'una indigestió.

Quarta pregunta:
-I als cosins d'aquí al costat de casa? Com els va tot?
-El gran ha començat el Batxillerat artístic, l'altre està a punt d'entrar a l'institut.
Vaja, me n'alegro per ells. Però segur que només de veure'm a mi els cau la moral en picat.

Cinquena pregunta:
-Ha passat alguna cosa especial a la família, a algun conegut...?
-Tse, no gaire res. La mare per fi ha après a tocar bé el piano. Els tiets han començat a interessar-se per l'art abstracte, i ja no pinten tants quadres de l'estany. Ah, i encara estan cuidant a l'àvia! Dels coneguts, doncs... s'han jubilat molts dels exprofessors de l'escola i l'institut...
Val, millor que pari aquest de dir coses o ja no tindrà gràcia fer-me gran!

Sisena pregunta:
-Encara remes?
-A estones lliures.
Una resposta massa escueta. Em sembla que no he tocat un rem en mesos.

Setena pregunta:
-Hi ha hagut algun canvi polític important al món?
Va parar-se a pensar un segon, i després va dir:
-Sí. Per exemple, Corea del Nord ja no és comunista, Suïssa ha entrat a la Unió Europea, junt amb Turquia. També Cuba s'ha refet bastant, i Àfrica està començant a sortir de la misèria.

És una bona notícia. El món està començant a anar bé.

Vuitena pregunta:
-Hi ha hagut algun canvi medioambiental important?
-Per desgràcia bastants. Cada vegada els pols es fonen més ràpidament, disminueix la capa d'ozó... ara sí que els països s'estan posant seriosament amb això del canvi climàtic!
Això ja no m'agrada tant. Però potser aquesta serà la manera com tot el món es posarà d'acord i es trobarà una solució.

Vaig per fer-li la novena pregunta, però ell m'interromp.
-Ja has fet prou preguntes, i a més he de marxar. Em sembla que ja has sabut prou coses sobre el teu futur, de manera que ja tens per fer un bon treball. Jo ara me'n vaig, que he d'anar a veure...

...el jo d'aquí a vint anys...