-Teleportació! Teleportació! Al forat negre tant sí com no!
-Silenci o faig desallotjar l'àtom!!! -cridà el jutge.
Tot el públic de Quarks, callà. Vaig entrar dins l'àtom escortat per dos Gluons, i em vaig posar de cara al Jutge, l'honorable Sr. Neutró, enorme per ser un neutrí, i una mica gris i avorrit.
Tots els meus germans Quarks em miraven amb mala cara.
-Senyor Strange -em va dir el jutge- se l'acusa d'haver posat en perill la nostra causa. No solament ha xocat amb el senyor Higgs, sinó que per aquesta raó el macrocosmos l'ha estat a punt de descobrir.
Es féu un breu silenci.
-Té la paraula el Sr. Fiscal.
El Sr. Fiscal, un membre de casa bona, de la família dels Leptons, era el Sr. Muó, pessimista, sempre ho veia tot negatiu.
-Sr. Jutge -començà- puc demostrar fàcilment que el Sr. Strange ha posat en perill el nostre món expressament. Per aquesta raó, mereix un càstig sever.
Fals. Únicament volia unir-me amb la meva estimadíssima Bottom-Beauty, un Quark-B que rondava dins l'accelerador. Quan estava a punt d'unir-m'hi, havia passat per allà el Sr. Higgs i vaig topar amb ell sense voler.
-Per aquesta raó -prosseguí el Sr. Muó- demano que entri el primer testimoni.
-Prossegueixi -digué el Sr. Neutró.
Un Quark-U vergonyós i vermell entrà a l'àtom.
-Sr. Up, és cert que vostè va veure com el seu company, el Sr. Strange, xocà amb l'important Sr. Higgs?
- Així és -digué amb veu temorosa i insegura-. Durant l'experiment.
El Sr. Muó somrigué i parlà:
-No hi ha més preguntes, senyoria.
El Sr. Jutge es girà cap al meu advocat de defensa, el Sr. Protó, alegre, simpàtic i molt positiu.
-La defensa té res a dir?
-Sr. Up, està vostè del tot segur d'això? Pensi que n'hi havia molts com ell. És fàcil confondre's.
-Sí, senyor. N'estic segur.
-No hi ha més preguntes, senyoria – digué la defensa.
-Bé, algun altre testimoni? -preguntà el Jutge.
-Sí, en tinc un altre, senyoria. Que entri el Senyor Higgs -va dir el fiscal amb un to burleta.
Tot l'àtom es quedà silenciós. Una figura obscura i mig oculta s'acostà, i els
Quarks començaren a murmurar. <<És ell, ha vingut en persona>>.
El Fiscal començà amb les preguntes.
-Honorable Sr. Higgs, és aquest el Quark que xocà amb vostè i li provocà
problemes?
Es féu un silenci. Esperaven sentir la seva resposta.
-Sí -va dir Higgs amb la seva misteriosa veu- aquest és el Quark-S que topà
amb mi.
-No hi ha més preguntes, senyoria -digué el Sr. Muó, triomfant.
-Defensa, teniu quelcom a dir?
El Sr. Protó, positiu com sempre, replicà:
-Estic d'acord en que el Sr. Strange ha xocat amb vostè. Però... el macrocosmos
l'ha detectat realment?
-No, no m'han detectat.
-I aleshores... on és el problema?
El Fiscal explotà.
-Protesto, senyoria. Està condicionant la resposta. El fet que no l'hagin detectat, no vol dir que no hagi comés un delicte.
-Protesta acceptada. Alguna cosa més a dir, Sr. Protó?
El meu defensor digué que no.
-Bé. No hi ha més testimonis? Doncs bé, el Jurat ja té el veredicte?
Un Jurat format principalment per Neutrons va començar a deliberar el seu veredicte.
Un etern microsegon més tard, el Jutge parlà:
-Sr. Strange, ha sigut declarat culpable per unanimitat. Per tant, se'l condemna a...
De sobte, l'àtom començà a girar, i jo, Quarks, Sr. Neutró i tota la resta vam sortir disparats. L'experiment s'havia reiniciat. Faltaven pocs metres per arribar al detector quan, per una casualitat absoluta, l'enorme paret es va trencar i deixà un foradet pel qual em vaig poder escapar. Tota una comitiva de partícules em seguí, i llavors vaig poder trobar el Quark-B, la meva estimadíssima Bottom Beauty.
Tanta va ser l'alegria quan ens vam trobar, que sortírem tots dos disparats. Vam celebrar allò dins un pigment del quadre “La Creació” del Miguel Angelo, i vam anar de lluna de mel a un planeta d'Alpha Centauri. No vaig tornar a saber mai més res del Senyor Higgs, però hi havien rumors que deien que havia anat a la galàxia Andròmeda, a passar uns quants segons de vacances.
