IMPACTE

Observatori del Pic de les Àligues – Principat de Gòtia – 365 dies per l'impacte - 2:23 AM

-Becari! Vine a veure això, ràpid! -cridà el cap de departament, assegut davant el monitor, sostenint una tassa de cafè fumejant amb els seus guants foradats. Tenia la mirada perduda en la cadena oscil·lant de caràcters i números que apareixien i desapareixien a la pantalla.

El becari baixà les escales de l'observatori astronòmic de quatre en quatre, fent un estrèpit considerable, i es plantà davant la pantalla.

-Va tot bé?

-Ves a revisar ràpid la sala de màquines. Aquí em posa unes lectures molt estranyes, deu ser un problema de connexió de servidors. Ja et vaig dir que s'havien de canviar els fils...

El Becari arronsà les espatlles.

-Sí, però l'última partida del govern ja ens va venir just pel cafè i cinta aïllant...

-Bé, doncs sembla que hem detectat un objecte de sis quilòmetres i mig que ve directe cap a nosaltres. I no, no em miris amb aquesta cara, que no t'estic pas prenent el pèl! Comprova-ho tu mateix! - i girà la pantalla del monitor.

El becari anà directe a la sala de servidors.

-Ja veurà, “jefe”, com això és problema de les connexions del dimoni. El fet que hi hagi més cinta que conductor elèctric sempre provoca problemes – desaparegué darrere una mata de fils i plàstics – Deu haver-hi algun cable solt que fa mal contacte, n'estic convençut.

Es van sentir cops, patacades i renecs durant una bona estona. Al final un becari, vermell com un dimoni i degotant de suor, es deixà veure.

-Doncs no, no és problema de connexió...

-Ai noi, dóna'm les eines, ja veuràs tu si no és problema de connexió!

I es tornà a repetir el mateix espectacle: queixes de les connexions, del pressupost, patacades i renecs que mereixerien aparèixer a la nova revisió del diccionari de la llengua, per arribar finalment a la mateixa conclusió.

-Veu! - exclamà el becari – ja li havia dit, jo!

-Vatua l'olla! I jo que em pensava que aquestes coses només passaven a les pel·lícules dolentes de dissabte a la tarda...! Nano, truca immediatament a l'observatori general!

Hi hagué un incòmode moment de silenci. El cap de departament es posà les mans al cap.

-No m'ho diguis... s'ha tornat a espatllar la centraleta?

No fou necessari que el becari assentís. La taula rebé un sonor cop de puny, i l'aire s'omplí de renecs fins al punt de sorprendre el becari amb tan extens i florit vocabulari.

-Doncs... això és greu! Hem de trobar una forma de comunicar-ho al director de l'observatori general com sigui! El mòbil, ràpid! – manà el cap de departament.

-El meu no té saldo... - lamentà el becari.

Amb un <> el cap de departament va treure's de la butxaca un mòbil que possiblement havia vist més primaveres que qualsevol altre aparell de l'observatori i, amb la paciència d'un sant, començà a teclejar el missatge.

-Ja tenim cobertura...?

 

Observatori General – Principat de Gòtia – 365 dies per l'impacte - 4:22 AM

-Senyor! Hem rebut un estrany missatge de l'observatori del Pic de les Àligues, senyor.

-I bé? De què es tracta? En quina freqüència? El vull sentir.

-No, senyor, es tracta d'un SMS que no hem estat capaços de comprendre completament: “Hem detektt un obj 6 km i mig. NO probl tec. BSS.”

-Déu meu, què han estat bevent?

- No, senyor. Nosaltres també hem detectat algunes lectures inusuals en els telescopis. Creiem que es tracta d'un asteroide de sis quilòmetres i mig de diàmetre que col·lisionarà amb el nostre planeta d'aquí 365 dies, amb una probabilitat del 97'2%, senyor.

-Bah, serà un problema de connexions...

Palau de la Col·lectivitat – Principat de Gòtia – 365 dies per l'impacte - 5:27 PM

El príncep en funcions Roland Samuel I aixecà la seva mirada pesadament. El full aterrà al cim de la taula llisa, al costat de les seves sabates brillants i una secretària nerviosa obrí la boca:

-Senyor, un informe urgent de l'Observatori General.

-Molt bé, gràcies – es girà cap al seu segon, Ranud Daillé, i prosseguí amb la seva important conversa – Doncs com molt bé et deia, Ranud, si la República Tanplanera no accepta a cedir-nos els drets feudals sobre el nostre territori...

-Senyor, disculpi... -interrompé la secretària- és important...

-Ara estem ocupats! Si és quelcom urgent posa-ho dins un sobre...

-No, és nacionalment important, senyor.

-Ah! aleshores posa-ho a l'ordre del dia, al final – va dubtar un moment i es girà cap al seu segon – Per cert, referent a què havíem de parlar, avui?

-De la presència d'ous de guatlla en el flam d'ou, i després de la rotul·lació en Gotès de les contraindicacions dels fulletons farmacèutics...

Parlament Financer – Unió Bancària (antiga Comunitat de Ió) – 316 dies per l'impacte – 11:05 AM

Els diputats es van asseure a la fi, la majoria amb les cames enrampades d'estar drets cantant l'himne de la Unió Bancària, l'Oda a la Fortuna. Acte seguit, un home baix assegut dalt una poltrona desproporcionada per la seva mida, prengué la paraula.

-Pel càrrec de president que m'ha estat atorgat per voluntat dels prestadors i legitimat pel poble d'acord amb l'article XXXIV dels Estatuts de la Unió Bancària, pàgina cinc-cents seixanta set, línia dotze, dono per iniciada la sessió. Efectuat el primer punt de l'ordre del dia em disposo a anomenar tots els països representats avui aquí. Serafina Kelmer, de la República Unionista de Fraterna; Gustave Nether, de la Democràcia Franca... - i així tota una interminable llista de noms, països i articles - ...i finalment el príncep Roland Samuel I, del Principat de Gòtia, sota la República Tanplanera. Dita aquesta breu introducció, donem per finalitzat el segon punt de l'ordre del dia. Així doncs, procedim a iniciar el tercer punt: fa uns dies arribà a mans de la Unió Bancària un informe procedent de l'Observatori General de la República Tanplanera...

El príncep Roland s'aixecà d'una revolada.

-Protesto! El document pertany a l'Observatori General del Principat de Gòtia, el qual m'envià el comunicat que fou ràpidament estudiat per mi abans de trametre'l a la República...

El president Francesc Sincer, de la República Tanplanera, s'aixecà també.

-Senyor Roland, li recordo que segons l'article MCXVIII, pàgina dos-cents setanta-set línia vuit de la Constitució, el Principat de Gòtia està sota el mandat incondicional de...

Tots els diligents s'aixecaren i van començar a discutir i protestar. Les velles rancúnies van sortir una altra vegada. En vistes que la situació se n'anava de mare, el president de la Unió Bancària va decidir intervenir.

-Silenci! - cridà – crearem una comissió per estudiar l'origen verdader d'aquest document. Fins llavors passarem al següent punt de l'ordre del dia...

 

Parlament Financer – Unió Bancària (antiga comunitat de Ió) – 253 dies per l'impacte – 3:47 PM

-...així doncs, la comissió creada dos mesos enrere pel Parlament Financer de la Unió Bancària i destinada a estudiar l'origen del document redactat per l'Observatori General proporcionat a la UB, ha dictaminat que l'estudi va ser originari del Principat de Gòtia sota la República Tamplanera segons l'article MCXVIII, pàgina dos-cents setanta-set línia vuit de la Constitució de la República Tanplanera. Així doncs, procedim al següent punt de l'ordre del dia – el president s'aclarí la gola – El present document ens informa sense lloc a dubtes que un objecte de roca porosa de sis coma cinc quilòmetres de diàmetre impactarà contra el nostre planeta en el plaç de 253 dies. Les converses amb els assessors científics tant de la Unió Bancària com dels EUA, és a dir, els Empresaris Units i Associats, amb representants aquí presents, ha dictaminat que el millor seria la construcció d'un coet amb càrregues termonuclears per eliminar la potencial amenaça.

-I d'on es trauran els fons destinats a cobrir les despeses del projecte? – preguntà algú.

-La Unió Bancària proposa que cada nació s'ocupi de destinar una part del seu pressupost en defensa cap a aquest projecte...

Lògicament, això no agradà molt a les diferents potències. Serafina Kelmer, de la República Unionista de Fraterna va dir que no destinaria ni un cèntim al projecte si la Lliga Olímpica no li retornava abans de final d'any la meitat del préstec bancari, mentre que aquesta s'hi negava i, a més, reclamava una pròrroga fins a finals de la dècada següent. Arribats a aquest punt, la República Tanplanera exigí una ajuda econòmica a la Unió Bancària (insistint enèrgicament que no s'havia de confondre amb un préstec) per tal d'augmentar el marge de benefici de les grans empreses i poder incentivar les indústries armamentístiques. Finalment el príncep Roland Samuel I es negà a col·laborar si la República no li cedia els polèmics drets feudals sobre el territori de Gòtia, la qual cosa no va ser acceptada pel representant d'aquesta. Amb el que sí es posaren ràpidament d'acord va ser en què no calia destinar-hi el pressupost de defensa, sinó que utilitzant el de I+D s'aconseguiria un gran estalvi en els fons d'investigació.

 

Catedral de la Pedra – Ciutat del Cel – 207 dies per l'impacte – 4:36 PM

 La Mama Sixtina LXVI donà un cop d'ull a l'exterior a través dels vidres entelats. La plaça de Santa Roca estava plena a vessar de gent aclamant-la amb pancartes i banderes. Un soroll darrere seu, al fons de l'habitació, li fèu desviar l'atenció.

-Sa Illustrissima – el camarlenc entrà amb una carta de paper engroguit, escrita amb grans caràcters negres – hem ricevuto un documento procedent del parlament de la Unió Bancària.

-E che dire?

-Apparentemente un objecte enorme ve direttamente al nostre planeta -i cedí la carta a sa Excel·lència. Aquesta, s'assegué a la poltrona i agafà unes ulleres de sobre la tauleta de fusta ennegrida que tenia al costat. Els seus ulls recorregueren ràpidament les línies.

-Capisco... capisco... -deia amb interès- avisa a la cúria. El meu discurs quedarà rinviato. El faré diumenge, després di la celebrazione eucaristica.

Catedral de la Pedra – Ciutat del Cel – 202 dies per l'impacte – 10:25 AM

 La plaça de Santa Roca desbordava, com cada diumenge, de creients i feligresos. Les pancartes s'alçaven donant suport a l'Església Unitària, la gent cridava i aclamava la Mama, i les ambulàncies no donaven abast a collir jubilats víctimes d'atacs de cor, el que cabia esperar d'una missa de diumenge ordinària.

-...i, el que Déu ens ha inviato en sa Santissima Volontà, ha de ser acatat per tots nosaltres, peccatori. No podem gosar contradir el que il Altissimo ha planejat. És per això que proclamo que la postura de l'Església Unitària és completamente contraria a la creació del míssil amb càrregues nucleare per destruir l'obra del Signore que ve direttamente cap a aquesta terra de peccato... -la seva veu quedà silenciada enmig dels aplaudiments, crits de goig de la multitud i més desmais.

Parlament Financer – Unió Bancària (antiga comunitat de Ió) – 143 dies per l'impacte – 3:40 PM

El President de la UB va anar anomenant tots els punts pas per pas. La República Unionista de Fraterna es comprometia a perdonar la meitat del préstec a la Lliga Olímpica si aquesta li tornava la meitat dels fons (amb el sacrifici heroic de la població que donaria la seva butxaca per aixecar la nació) en el plaç de quatre anys, i la resta en els quatre següents. La República Tamplanera va acceptar una substanciosa inversió de capital estranger que retornaria amb un interès molt desinteressat i insistí un cop més en que no s'havia de confondre amb un préstec. El Principat de Gòtia veié, finalment, seus els legítims drets feudals sobre la població. Roland Samuel I no cabia a la camisa. Arribats a aquest punt, es procedí a parlar dels assumptes referents a la construcció del coet.

-La Unió Bancària, amb el suport dels Empresaris Units i Associats, ha iniciat la construcció d'un coet amb càrregues termonuclears per destruir l'asteroide de sis coma cinc quilòmetres que es dirigeix directament al nostre planeta. Després de la reunió de la setmana passada, es va decidir ubicar el coet en terra de ningú, en mig de l'oceà Violent, a l'Illa de Nadal. Els fons pel projecte aniran a càrrec a parts iguals de les arques de la UB i els EUA. Les peces pel muntatge seran importades de la República Popular Oriental segons el pla d'optimització econòmica aprovat per la cambra el passat divendres dia...

Illa de Nadal – Terra de Ningú – 60 dies per l'impacte – 11:27 AM

El sol brillava amb força i es reflectia a la superfície del coet, acolorida amb mil-i-un logotips de tots els patrocinadors, que havia estat ampliada expressament per tal que hi cabessin tots malgrat la recança dels enginyers. La policia allunyava a la multitud que havia sorgit del no-res enmig de l'illa i esgrimia pancartes amb missatges de suport a la causa, en contra les retallades de I+D, a favor del president o criticant la destrucció de l'obra del Senyor.

Les banderes de les diferents nacions coronaven l'espectacle, no sense haver estat abans subjectes a un llarg debat sobre quin havia de ser l'ordre d'aparició dels països.

El president de la Unió Bancària no donava abast a retornar els compliments al líder dels Empresaris Units i Associats, en Barraka Alabama, i a recordar-li el gran i meravellós treball que les ments més brillants de les seves dues potències conjuntes havien realitzat, mentre una pluja de flashos procedents de les mil-i-una càmeres de l'exèrcit de periodistes que rondaven per arreu l'encegaven.

-Inici del reactor principal en un minut - va dir una veu per megafonia –. Tot el personal qualificat al seu lloc. Repeteixo, tot el personal qualificat al seu lloc.

Era el gran moment. La gent vibrava, cridava i alçava amb entusiasme les seves pancartes a l'aire. Les banderes onejaven joioses sota el sol de justícia, càlid, imponent, que semblava somriure a l'enginy de l'home. Ja el coet s'enlairava sota els aplaudiments, com una fletxa de salvació cap a les estrelles. Els periodistes, ràpidament, enfocaven i adaptaven les seves càmeres per oferir al públic les millors imatges d'aquell moment històric. Per un instant, les nacions van desaparèixer, la gent es sentí unida sota quelcom més gran, i les fronteres van convertir-se en quelcom anecdòtic que no valia la pena ni considerar, i tots els habitants del món es sentiren per fi com germans.

Una llàstima que just en aquell precís moment, una peça del coet fabricada a la República Popular Oriental es desenganxés, creant un curtcircuit dins el motor de reacció i produint una explosió que fou visible a varis centenars de quilòmetres a la rodona.

Immediatament, les càmeres enfocaren al perplex president de la Unió Bancària, que davant de la sorpresa, pronuncià unes paraules que començaven així:

-A fi d'assumir responsabilitats, crearem una comissió per estudiar...